Mitjans de fallermajorització

Teòricament els mitjans de comunicació que informen de les Falles haurien de reflectir la múltiple diversitat de temes, problemes i esdeveniments que propicia la festa fallera. Al remat, l’existència d’una mitjans de comunicació especialitzats en el tema faller (premsa, ràdio, televisió i internet) faria pensar que la realitat de la festa en tota la seua extensió, especialment en els seus aspectes més conflictius o polèmics, mereixerien l’atenció informativa. La realitat és, més be, tot el contrari. Per increïble que semble, la major part de les informacions falleres se centra en una de les dimensions en principi més tangencials al motiu principal de la festa, però que ha acabat convertint-se en el seu epicentre: el món que gira al voltant de la figura de la fallera major.

Si ens fixem a la ciutat de València, el predomini és aclaparador. Té igual que sentim un programa de ràdio, comprem una revista especialitzada, veiem un programa de televisió o entrem en algunes pàgines web: al capdavall la protagonista és la fallera major i el seu particular univers. En tot cas, este fenomen s’explica per la pròpia deriva de la festa fallera cap a este territori on es combinen a parts igual el glamour localista, la revista rosa, el xafardeig maliciós, l’apologia masclista de la dona florer i l’exaltació de la valenciania floral. Esta deriva és la que hem anomenat com fallermajorització de la festa. A conseqüència d’este procés el món faller, especialment en la seua dimensió més oficial (dintre i fora de les comissions), es veu tenallat per un cúmul d’actes que giren al voltant de les falleres majors i les seues corts d’honor. Així, al llarg de l’any se succeeixen preseleccions, presentacions, proclamacions, exaltacions, nomenaments, apadrinaments, visites entre corts, actes d’homenatge, sopars de gala, visites oficials, inauguracions i altres esdeveniments que van captant l’atenció dels mitjans, deixant en un molt segon terme altres temes més importants com el propi cadafal faller, les relacions amb els veïns, els problemes econòmics, la fugida de la joventut de la festa o les manipulacions polítiques de la mateixa.

Però allò més preocupant és que, com ja se sap, els mitjans de comunicació no serveixen només per a comunicar sinó que, d’alguna manera, construeixen la realitat, d’acord amb els interessos comercials, polítics i ideològics que s’amaguen darrere d’ells. Els mitjans de comunicació mai no són neutrals, i els fallers menys encara, doncs intenten promocionar determinada imatge de la festa, excessivament cohesionada pel protagonisme de la fallermajorització. I recordem-m’ho, fallermajorització vol dir la promoció d’una determinada manera de vore el paper de la dona en la festa, que ve a ser un paper de dona objecte, una dona vista com a submisa a l’home, motiu d’homenatge precisament perquè la dona fallera regna però no governa en les falles. De manera que l’exaltació de la fallera major, de la cort d’honor i de tot el que allò significa per part d’uns mitjans que magnifiquen este tema i deixen altres en segon plànol, acaba tenint conseqüències, com per exemple la creixent distància i perplexitat del món no faller respecte a este masclisme encobert amb oripells i jocs florals, o l’obscuritat informativa que regna sobre els veritables problemes de fons de la festa. És cert que hi ha honroses excepcions a la regla periodística dominant al món faller, però la realitat és que el gremi de periodistes i “informadors” fallers acaba formant un nucli dur, predominantment masculí, que s’encarrega de perpetuar el missatge dominant sobre la festa, comportant-se com a una fèrria barrera per als missatges “políticament incorrectes”. Dissortadament, existeix una indissimulada aliança, més o menys inconscient, entre el lobby informatiu faller i les visions més convencionals, conformistes i conservadores de la festa. L’aposta i foment de la fallermajorització només és la seua més principal expressió, tot i que no l’única. Mentre, van desapareixent les restes de l’antiga cultura popular fallera, substituïda per una estranya amalgama de patriarcalisme festiu, banalitat rosa i ritualisme desbocat. Els mitjans, en són ben responsables, però estan en una freqüència que sintonitza molt be amb una visió de la festa cada cop més tancada en si mateixa, en avançat procés de guetització.

En tot cas, des de determinats sectors del periodisme s’alcen veus que volen informar de la festa d’un altra manera, noves fornades de periodistes altament alarmats amb el que veuen als ambients informatius fallers, sensibilitats diferents que saben detectar en una festa tant rica com les Falles infinitat de matisos i espais per al debat, la reflexió, i perquè no, també per a la transformació. Estes veus són una esperança de cara al futur, només cal esperar que no es dissolguen en la impotència o l’abandó.


Gil-Manuel Hernàndez i Martí